Retrats Vilafranquins

Com que fa dies que no publiquem res, avui -i sense que serveixi de precedent- ens enrotllarem una mica més del compte. Ja us demanem excuses anticipades per si considereu el text una mica “llarg”…

Bé, fa uns dies ens quedàvem passejant imaginàriament per davant de les “torres bessones” de Vilafranca i ja vam parlar de la pastisseria de les germanes Trens, doncs bé, si seguíssim en direcció a la Plaça Penedès, just al costat d’on ara hi ha el Casal, hi havia un local mig mal girbat, de sostre baix i enclotat: allà hi havia una “Aiguardenteria”, que com el seu nom indica venia “aiguardents”, bàsicament vi i altres licors. Era coneguda com a “Cal Cusiné”.

Si seguíssim caminant arribaríem al que actualment avui en dia és l’edifici del Casal que pertany a la Societat  “La Principal”. Aquesta és una institució que va ser bàsica a Vilafranca desde principis del segle vint.

Certament, en una època en que la societat estava clarament dividida entre classes altes (terratinents bàsicament) i classes baixes (la part obrera), “La Principal”  va néixer amb la clara voluntat per plantar cara a aquestes classes benestatnts i proveïr a la resta de la societat d’actes lúdics de qualitat. El seu gran encert va ser la diversitat d’actes que va englobar, començant bàsicament per actes teatrals, balls i esbarjo i ampliant-se més endavant a actes culturals, esportius, cinema, etz…

Ja anirem veient, mica en mica, com els actes d’esbarjo de la època se’ls repartien diverses entitats, algunes d’elles avui encara existeixen: La Societat Coral (“El Coro”), el Teatre Principal (Cal Bolet), el Teatre Municipal (actualment el Mercat de la Carn), el teatre Tívoli (actualment un Parc), l’Agrícol, El Casino i La Societat “La Principal” (el Casal, per entendre’ns ). Cadascun d’ells ha tingut el seu moment de glòria i cadascun d’ells organitzava actes per diferents classes socials, el que sí era constant, era la competència entre elles per veure qui feia els actes més lluïts.

Va, una mica d’història de La Principal, resumida, per no atavalar massa:

“La Principal” neix al 1904. Sense local i sense recursos, es crea una junta gestora que nomena Ramon Cuyàs com a President. El seu primer acte, per celebrar la fundació, va ser fer un ball al teatre Principal (actual Cal Bolet), propietat del magnat Joan Aixelà que cedeix gratuitament el local per fer aquest ball inaugural.

“La Principal” va anar llogant diverses vegades aquest teatre per anar-hi fent balls, però en anys posteriors degut a divergències amb Joan Aixelà, “la Principal” arriba a un acord per fer els seus actes al “Teatre Tívoli” lloc on actualment hi ha el Parc del Tívoli i que en aquelles èpoques estava al que es considerava ”els afores” de la Vila.

Amb molts altibaixos i constants picabaralles entre La Principal i Cal Bolet per veure qui organitzava més i millors actes, s’arriba al 1918 moment en que la Junta decideix acabar amb la política d’arrendament de locals (tívoli, principal, etz) i adquirir algun terreny per fer-hi un local permanent. Després d’intentar adquirir uns terrenys al costat del que posteriorment serà l’estacio enològica al carrer Amàlia Soler, al final s’arriba a un acord amb el Sr. Alcover, el qual va vendre els terrenys actuals, unes cases que  tenien façana a la Rambla Nostra Senyora i al darrera hi havia patis que arribaven fins al carrer migdia.

S’inicia llavors la contruccio de l’actual seu del Casal, unes obres que es van fer molt ràpid i que es van dur a terme gràcies a un grapat de gent que treballava gratuitament dia i nit per enlairar un local amb tota mena de detalls de sumptuositat i elegància. Les cadires es van adquirir per 10 pessetes cada una amb aportacions dels socis que compraven la cadira al seu nom. Arribem així al 1921, moment en que les obres es van acabar. Al juliol d’aquest mateix any, per celebrar el neixement de la Societat, es va representar l’opera “Aïda” de Verdi, portada directament des del Teatre Liceu de Barcelona, un espectacle mai vist a cap local de la comarca. Des d’aquell moment la rivalitat entre la societat La Principal i el teatre Principal (Cal Bolet) va ser encara més punyent i constant, fet que va propiciar que a Vilafranca es veiessin les millors obres de teatre i les millors cupletistes del moment..

Dins la història de la Societat, un altre moment rellevant va ser al 1928, quan va tocar la Grossa de Nadal a la societat, fet que li va donar un impuls econòmic important que va permetre acondicionar l’acústica del local per tal de que uns anys més tard arribés la pantalla de cine sonor.

També va permetre comprar els baixos de la casa del Sr. Alcover, on es va ubicar el cafè de la Societat i, una mica més tard es va construir una pista d’hoquei en un dels patis laterals i es va crear el tercer equip de hoquei de Vilafranca, equip que va ser el planter de molts bons jugadors. Més tard es va comprar la casa de la Vídua Feliu on es va construir una pista de bàsquet a l’aire lliure que uns anys més tard es va cobrir i que va donar peu a la secció de bàsquet que va arribar a ser molt important i a tenir molta enomenada.

Cal destacar que no va ser fins el 1962 que es va permetre l’entrada al Casal per l’actual entrada, ja que fins llavors s’entrava a través del passatge Alcover, davant l’entrada de l’Agrícol, fet que propiciava, encara més, la rivalitat entre les classes socials…

Amb tants anys d’història, el Casal ha generat al seu voltant infinitat de personatges entranyables, que difícilment es poden oblidar. Però deixem-ho aquí, el pròxiim dia en parlem d’ells i fem quatre cèntims del que era l’Agrícol…

(uf ! perdoneu el rotllo !!)

Una imatge de l’interior del Teatre Tívoli, inaugurat el 1884 i enderrocat al 1943 per l’Ajunatment per ubicar-hi en el seu lloc la Fira del Vi. En aquesta fotografia es veu tota la sala engalanada per fer-hi algun acte del la Societat La Principal.

Imatge del l’interior del Casal al 1920, en plena construcció del local

Pati interior de les cases adquirides pel Casal, abans de fer-s’hi la pista de bàsket

Un altre pati al lateral del Casal que dóna al darrera, al carrer migdia

Vestíbul de una de les cases adquirides per la Societat, abans de que s’hi fes l’actual entrada… no ha canviat massa !

Una dia de Carnestoltes el 1916, a la dreta de tot s’hi entreveu l’Agrícol i el Passatge Alcover, es pot veure perfectament com encara no hi havia l’àmplia entrada actual…