Retrats Vilafranquins

Poques persones tan entranyables hi ha a Vilafranca com en Quique. I que li hagin fet un capgròs. I que tingui el dubtós privilegi de ser probablement la que més tombs ha donat a la seva vida. Avui he tingut ocasió de parlar una estona amb aquest jubilat joiós de la feina feta durant tants anys a la nostra Vila. Els cavallitus del Quique es van posar en funcionament ara ja fa un quant temps, concretament l’any 1964, ubicats en un primer moment a la Font dels Alls. Però el que els mes joves potser no sabem, és que abans  dels cavallitus, en Quique havia estat responsable d’una paradeta de tir ubicada al mateix lloc i on joves i no tant joves s’entretenien especialment els dissabtes de mercat. M’explicava com encara té a la memòria els carros perfectament alineats a la Rambla Sant Francesc venent alls, melons, o el que el moment de l’any obligués. També recorda perfectament com el van desplaçar uns metres enllà quant el trànsit a Vilafranca es va fer més perillós per a la quitxalla. I com no podia ser d’altra manera, recorda també els seus últims dies a la remodelada Plaça Penedès.

En Quique, un cop jubilat, va regalar l’atracció a tots els vilafranquins i vilafranquines. L’Ajuntament de Vilafranca n’és de moment el responsable de guardar-la, i de fet així ho fa al magatzem que hi ha proper a la caserna de la Guàrdia Civil, on també s’hi guarda les carrosses dels Reis Mags. En Quique voldria que algú tornés a fer girar l’atracció, perquè la canalla més petita encara no entén de plaiesteixons i succedanis. I perquè molts vilafranquins i vilafranquines que hi van pujar de menuts ara voldrien veure als seus fills al mateix lloc voltant i voltant.

Tot i que el mes probable és que dintre d’un temps, desgraciadament no massa, en contes d’això veurem que algun cavallitu haurà galopat d’on era per anar a fer bonic a casa d’algun espavilat.